27/08/2006
Un diumenge complet.
Després d'una nit amb una mica de festa, ens aixequem cap a les 11. La Núria i en Ferran tenen la brillant idea d'anar a prendre un bany abans d'esmorzar, així que baixem a la platja de les barques.


Fa una mica de tramuntaneta, tot i que aquesta gent de can Fanga van dient: Ui!!! Quin vent que fa!!! Je, je: ja els avisaré una dia que faci tramuntana de debò!

I quina gana que ens ha entrat després del banyet. El 1869 és el nostre destí per fer un mos i un bon cafè.
Deixo als amics , que tenim dinar familiar,a Can Cuní, al Pla de l'Estany. El tiet Joan Albert i la cosina Núria fan anys, i això s'ha de celebrar. A més, ens espera una paella d'aquelles de llepar-se'n els dits!
Us ensenyo la panxeta de la Núria, amb l'Estel a dins, que de moment no sembla pas que tingui ganes de sortir a conèixer món. Ja tindrà temps...


Aquí tenim l'Albert, el pare de l'Estel, amb aquesta mirada de fer-se l'interessant. Ha quedat bé el noi, s'ha de reconèixer.

Pares i filles, havent dinat, i somrient com sempre.

I aquest d'aquí, que podria ser qualsevol infiltrat egipci, però que no és altre que el gran Frederic, el més gran cínic matador de mosques de tota la contrada.
Arriba l'hora de berenar, i tots els petits aprofiten el moment. Uhmmmm, quina gana!

Podríem dir que l'Albert és un gondoler de Venècia, però la veritat és que estava netejant la piscina, amb un estil com pocs en sabrien.
I per acabar el diumenge, anem a recollir en Xavi a l'estació de Flaçà. Ve amb la bici de fer molts km., pel Berguedà, Ripollès, Osona, La Selva, ... Uf! Ja em canso només de pensar-hi!
Ara però, li ha arribat el moment del descans, i aquí el tenim assegut a fora de casa meva.
Un diumenge complet.
Després d'una nit amb una mica de festa, ens aixequem cap a les 11. La Núria i en Ferran tenen la brillant idea d'anar a prendre un bany abans d'esmorzar, així que baixem a la platja de les barques.


Fa una mica de tramuntaneta, tot i que aquesta gent de can Fanga van dient: Ui!!! Quin vent que fa!!! Je, je: ja els avisaré una dia que faci tramuntana de debò!

I quina gana que ens ha entrat després del banyet. El 1869 és el nostre destí per fer un mos i un bon cafè.
Deixo als amics , que tenim dinar familiar,a Can Cuní, al Pla de l'Estany. El tiet Joan Albert i la cosina Núria fan anys, i això s'ha de celebrar. A més, ens espera una paella d'aquelles de llepar-se'n els dits!
Us ensenyo la panxeta de la Núria, amb l'Estel a dins, que de moment no sembla pas que tingui ganes de sortir a conèixer món. Ja tindrà temps...


Aquí tenim l'Albert, el pare de l'Estel, amb aquesta mirada de fer-se l'interessant. Ha quedat bé el noi, s'ha de reconèixer.

Pares i filles, havent dinat, i somrient com sempre.

I aquest d'aquí, que podria ser qualsevol infiltrat egipci, però que no és altre que el gran Frederic, el més gran cínic matador de mosques de tota la contrada.
Arriba l'hora de berenar, i tots els petits aprofiten el moment. Uhmmmm, quina gana!
Podríem dir que l'Albert és un gondoler de Venècia, però la veritat és que estava netejant la piscina, amb un estil com pocs en sabrien.
I per acabar el diumenge, anem a recollir en Xavi a l'estació de Flaçà. Ve amb la bici de fer molts km., pel Berguedà, Ripollès, Osona, La Selva, ... Uf! Ja em canso només de pensar-hi!
Ara però, li ha arribat el moment del descans, i aquí el tenim assegut a fora de casa meva.


3 Comments:
At 4:03 p. m.,
Roser said…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
At 4:10 p. m.,
Anònim said…
ep!! es veuen els totxos de casa teu
At 9:06 a. m.,
Anònim said…
Ei!!!entre egipcis, gondolers, animalons varis i una bona companyia ens vam cruspir una super paella! Qui és que no va tenir treballs a acabar-se-la????
Lídia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home